Catalunya i la URSS, més enllà del comunisme

(Escrit a Públic)

poum-copia

Què passaria si posem un anarquista de la CNT i un comunista pro-soviètic a la mateixa habitació, i a un d’ells li donem un fusell? La memòria col·lectiva té uns referents forts i, recordant els fets de maig de 1937, recordant l’Homenatge a Catalunya d’Orwell, bona part de les respostes a aquesta pregunta acabarien en un bany de sang. Però la història, com sol passar la majoria de cops, sol ser més complexa i té fets secundaris, menys coneguts, que la fan més interessant. Els relacionats amb la memòria catalana sobre la URSS –de 1917 fins al franquisme-, estan a La Revolució Russa i Catalunya, de Josep Puigsech.

Desembre de 1919. Divuit anys abans dels tirotejos a Plaça Catalunya, la CNT decideix sol·licitar l’adhesió a la III Internacional (Komintern), l’òrgan internacionalista promogut des de Moscou per estendre la revolució a nivell mundial. Els anarquistes han estat l’única força política a Catalunya que ha mirat amb bons ulls la revolta d’octubre de 1917. El caràcter anticapitalista de Lenin els sedueix, a la vegada que fa saltar les alarmes entre els sectors d’ordre i els conservadors de la Lliga. No és un any tranquil: s’ha produït una vaga general revolucionària a nivell estatal i el Govern ha dissolt l’Assemblea de Parlamentaris de Barcelona, de majoria catalanista.

Els republicans catalans tampoc veuen amb bons ulls la presa de poder bolxevic. Consideren com a legítim l’enderrocat govern liberal-democràtic de Kerenski i rebutgen el cop d’estat maximalista. Però el factor clau de la seva oposició és la Guerra Mundial que s’està lliurant a Europa: l’antibel·licisme dels revolucionaris, que exigeixen la retirada russa del conflicte, fa que els progressistes republicans vegin aquesta posició com un regal per a les Potències Centrals. Alguns, fins i tot, acusaran Lenin de ser un agent al servei alemany. El diari republicà El Diluvio el titllarà de ”dictador generalísimo”, ”germanófilo supercanalla” i ”limpiabotas del kaiser”.

(Seguir leyendo)

Los mejores libros que he leído en 2016

Como siempre voy tarde. En 2016 he leído más que en 2015, un logro. Algo tengo que agradecer a la censura china de Facebook y Twitter. Los pongo en el orden que los leí.

 

novato_en_nota_roja_alta

Novato en nota roja, de Alberto Arce: razón aquí.

 

si-te-dicen-que-cai-tapa-dura-con-sobrecubierta_libro_image_big5b15d

Si te dicen que caí, de Juan Marsé: porque estamos a favor de la melancolía sucia.

 

fante1

Pregúntale al polvo, de John Fante: todos nos reímos y queremos a Arturo Bandini, porque sabemos que somos como él, intentos cómicos de algo.

 

51szh3jb15l-_sx323_bo1204203200_

River town, de Peter Hessler: la vida de un profesor voluntario enviado a un pueblo perdido de China. Periodismo de la normalidad, y cómo esta explica todo. Sin grandes exclusivas ni grandes historias. Hessler acabó como corresponsal del New Yorker en China.

 

r240018196

El rojo y el negro, de Stendhal: lees tus emociones en una novela del siglo XIX.

 

s1427312

Hermanos, de Yu Hua: lo inmensamente triste, lo bonito patético, lo absurdo escatológico. China.

 

7b49231c6b-8cd1-488c-8bd6-288985e17a3c7dimg100

Factory girls, de Leslie T. Chang: a los migrantes y a las mujeres se les suele tratar como heroínas o como víctimas. Chang nos muestra que también pueden ser egoístas, malvadas y superficiales. Que no hay sólo una cara, a pesar de nuestros deseos de alguien puro en quien depositar nuestra esperanza.

 

londres-paris-barcelona-enric-vila-galaxia-gutenberg

Londres-París-Barcelona, de Enric Vila: independentismo catalán geopolítico mezclado con otros asuntos, como el amor o la soledad. Pensamiento violento, el deber del intelectual.

 

noi-buon-chien-tranh-700x1000

El dolor de la guerra, de Bao Ninh: hay novelas que lees en el momento en que más te pueden herir. Recuerdo esta triste historia de amor como un sueño. No la volveré a leer, porque quiero que se quede así para siempre. El libro va de esto, es decir, de cómo afrontamos el pasado, y todo es bonito y triste.

 

9788434423596

El cielo prometido, de Gregorio Luri: un poderoso ensayo sobre la psicología del comunismo. Combinar con este.

 

516zx6xdefl

Asia’s cauldron, de Robert D. Kaplan: leí centenares de artículos sobre el conflicto del Mar del Sur de China y sólo empecé a entender algo cuando leí este libro de Kaplan. El gran conflicto del futuro -relación EEUU-China- en el gran escenario militar del futuro -el mar-.

 

45346237_112703

Història de La Vanguardia, de Gaziel: el libro para entender Cataluña (y de paso el periodismo catalán), junto a El quadern gris de Pla.

 

1039792

El fin del Homo Sovieticus, de Svetlana Aleksiévich: el ensayo, a través de la voz ajena, de una mentalidad y todo un sistema. Cuando leo en la cocina suelo pensar en Svetlana.

 

416706crxcl-_sx309_bo1204203200_

Los cuatro libros, de Yan Lianke: razón aquí.

 

7192u5oh1rl

Pompa y circunstancia, de Ignacio Peyró: razón aquí.

 

6612391

Ensayos, de George Orwell: razón aquí y aquí.