Josep Maria Planes, la ferida amagada

(Original a Públic)

5981b1d4d1ed1

Arribo al Memorial Democràtic i, a l’exterior, veig cartells que anuncien una mostra sobre les olimpíades populars antirracistes de 1936. No veig cap avís de l’exposició que he vingut a veure i, estranyat, entro a preguntar a recepció, no sigui cas que se m’hagi passat la data de tancament.

– Perdoni, l’exposició sobre Josep Maria Planes?

– El què?

– L’exposició sobre Josep Maria Planes…

– Ah, és això…

M’assenyala a la dreta de l’entrada, sota unes escales, on -s’hi m’hi fixo bé- hi ha 13 plafons informatius, un al costat de l’altre, recolzats contra la paret. Arribo fins allà i miro al meu voltant. Tinc l’esperança que alguna cosa se m’hagi passat per alt, una vitrina amagada, un passadís inesperat, unes cartes antigues, uns quants exemplars de diaris vells, una pipa i un pot de gomina, una taula amb quatre llibres. Res, 13 plafons.

Començo a llegir-los. La informació està ben sintetitzada, acompanyada de fotografies i retalls de premsa nostàlgics. M’aturo davant dels plafons que parlen del llibre Nits de Barcelona i de la sèrie de reportatges Els gàngsters de Barcelona, que he llegit fa poc, i m’han descobert un periodista excepcional. Si el visitant vol llegir fragments d’aquestes grans obres ha d’agenollar-se i apropar la mirada a un article vell escanejat, de lletra minúscula. Però aquesta lletra minúscula, cal dir-ho, és la base de tot…

(Segueix llegint)

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s