Cinc motius per llegir Henry Kissinger

(Ressenya publicada a Els de Dalt)

spence_2-060911

Kissinger fent un ‘kampei’ (el brindis xinès) amb ‘baijiu’, un fort llicor tradicional xinès

El nom de Henry Kissinger porta, en molts casos, a pensar en les etapes més brutes i fosques de la Guerra Freda. La relació que va tenir amb el cop d’estat contra Salvador Allende a Xile i la seva etapa com a assessor del president Nixon durant la guerra del Vietnam han fet que el seu nom es vinculi als grans crims de l’anticomunisme. Recordo que, a segon de carrera, el mediàtic economista Arcadi Oliveres ens va definir Kissinger com ”un dels fills de puta més grans de la història”. Jo no vaig passar d’aquesta lectura simplista fins que vaig començar a interessar-me (irònicament, durant la meva etapa com a estudiant a Xile) per autors de l’escola realista de les relacions internacionals com Robert D. Kaplan, Stephen M. Walt o John J. Mearsheimer, de la qual Kissinger ha estat el gran exponent pràctic als EUA del segle XX.

En aquest exsecretari d’Estat vaig trobar-hi un historiador profund, que em va aportar una nova perspectiva per a analitzar el darrer segle i la situació actual. Un republicà que no interpretava la Guerra Freda com una lluita entre democràcia i comunisme, sinó com una estratègia geopolítica dels estats. La seva posició combinava, d’una banda, permetre un cop d’estat a Xile per frenar el comunisme llatinoamericà i, alhora, buscar una aliança amb una potència comunista com la Xina. Kissinger és l’home que, fins fa poc, ha demanat que no es retirin les tropes de l’Iraq i l’Afganistan, però que alhora aposta per un pacte amb l’Iran sobre el tema nuclear. Una posició republicana incòmoda per l’esquerra que defensa els Drets Humans per davant dels freds interessos estatals, però igualment incòmoda per a la dreta neoconservadora i reaganiana, que té com a missió patriòtica expandir la democràcia occidental per tot el món (una idea estúpida i perillosa, segons Kissinger). Es tracta d’una figura que, agradi poc o molt, ha estat reclamada per tots els presidents dels EUA postNixon: tots li han demanat consells, anàlisi i ajuda. Potser caldria quedar-nos amb la valoració que l’intel·lectual nord-americà d’esquerres i escriptor Norman Mailer va fer sobre Kissinger: és un home ”extremadament intel·ligent” que pot ser molt criticat per l’absència de valors en la seva acció política, però que ha estat jutjat com el ”cap de turc” de tota l’etapa fosca de la guerra del Vietnam. Per tant, siguem una mica kissingerians i deixem les valoracions ideològiques de banda. A través del llibre On China, en què Kissinger va recopilar la seva experiència i coneixements sobre la Xina i les relacions internacionals, vegem de quines cinc maneres ens pot servir aquest autor per entendre el darrer segle i la situació internacional actual.

(Segueix llegint)

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s